Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Logos i Tao.

A Grècia, Heràclit (segle VI aC) va establir una distinció fonamental entre allò que les coses semblen ser i allò que són realment.

Considera que existeix un Logos universal que regula la contínua i aparent transformació de la realitat. Tot canvia (panta rei) encara que tot és, en última instància, la mateixa i única realitat (en panta). La realitat de les coses no és sinó la seva transformació, però es tracta d’un procés harmònic que segueix una llei, una raó explicativa última o Logos.

A la Xina, Lao Tsé (segle VI aC), va fer d’un principi que ens recorda el Logos grec el centre del seu pensament i de la seva vida. Es tracta del terme xinès Tao (do en japonès). Tao significa camí de progrés, curs principal, i representa la essència última de la realitat, essència que és inefable i indescriptible. Tao també significa regla, ordre, principi, doctrina, llei que pot ser compresa per l’ésser humà. Com el Logos, el Tao és el principi que es troba darrera de l’incessant flux del canvi. I com en Heràclit, la vida és harmònica quan segueix el Tao i és que Logos també significa el dir de forma intel·ligible, la paraula adient. Així, l’ésser humà posseeix un logos particular que, com un receptor de ràdio quan sintonitza correctament la freqüència, pot reproduir el Logos universal. Una vida “mal sintonitzada” és una vida de confusió i dolor, una vida “ben sintonitzada” és una vida realment humana, una vida rica en harmonia i saviesa. I per arribar a aquesta sintonització, Heràclit i Lao Tsé no ens demanen simplement que fem servir el nostre enteniment, ens demanen a més i sobretot un esforç de comprensió.

Entendre vol dir percebre amb la intel·ligència el sentit d’alguna cosa, allò que vol dir o significa una paraula, etc. L’enteniment busca verificació, tenir coneixença clara, és a dir, pretén classificar el seu objecte a través del llenguatge. Per Heràclit, dir “això és tal cosa” és inadequat, ja que si ens fixem bé i parlem amb precisió, en el moment que acabem de pronunciar aquesta frase, allò de què parlem ja no és exactament igual.

Per això, Heràclit i Lao Tsé, tots dos amb un llenguatge aforístic, com no pot ser de cap altra manera, reclamen comprensió. Comprendre vol dir contenir en si (alguna cosa) com a part d’un tot, fer entrar en un tot, abraçar el sentit d’alguna cosa. Per exemple, dia i nit són contraris que formen part d’una realitat única. La distinció del dia i de la nit es produeix quan, a través de l’enteniment, comparem l’abans amb el després. Si poguéssim copsar de cop tot el procés, no existiria la distinció, pròpiament no existiria més que una realitat total en la qual el temps no té lloc.

Què passa quan, per exemple, contemplem una pel·lícula que no ens agrada? No se’ns fa molt llarga i pesada perquè el pensament no pot concentrar la seva atenció i divaga, se’n va fora d’allí on hauria de ser?

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.