Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Què és l'escepticisme? Qui va ser Pirró d'Elis? Per què s'enfronta al dogmatisme? Com podem assolir la felicitat?

El diccionari ens indica que "escèptic" és una persona donada a l'escepticisme o que el professa... Ja hi som! I què és llavors l'escepticisme? El diccionari ens indica que és una doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat. I afegeix que es caracteritza per la disposició a dubtar. Una persona escèptica és aquella que, davant determinades afirmacions o idees, es manté en un estat recelós i desconfiat. Per què? En part perquè considera que no es posseixen dades suficients o perquè els arguments de què es disposa no són convincents. Pero, quantes proves són necessàries per arribar a la certesa? Quan un argument és convincent? De vegades, també, perquè allò que uns consideren proves, uns altres no i el que per uns és evident per uns altres no ho és. Només hem de mirar al nostre voltant per adonar-nos-en.

PirronPerò és millor que ens apropem a l'origen del terme, allí trobarem alguns matissos interessants. Comencem per l'etimologia. La paraula "escepticisme" prové del verb grec sképtomai, que significava "examinar", "observar detingudament", "indagar". Però quan neix l'escepticisme com un sistema filosòfic? Pirró d'Elis és el màxim representant de l'escepticisme en l'antiguitat. Ja sabem que la filosofia s'origina en la recerca, però mentre el filòsof dogmàtic considera que ha trobat la veritat, l'escèptic opta per quedar-se amb la recerca i afirma que és impossible trobar una veritat definitiva, que qualsevol pretensió de veritat és dogmàtica i irracional.

Els escèptics, per recolzar la seva tesi, recorren sobretot a tres grans arguments:

  1. Segons Pirró, els sentits filtren la realitat donant un caràcter relatiu a les nostres percepcions.

  2. Hi ha una gran diversitat d'opinions humanes i els filòsofs, molt sovint, sostenen punts de vista contradictoris, sense arribar mai a una conclusió definitiva. Tota doctrina filosòfica pot ser defensada per qualsevol pensador, i ningú estarà, segons l'òptica escèptica, en disposició de determinar la seva completa validesa o invalidesa. Fins i tot a la nostra vida diària, els humans defensem perspectives antagòniques, i tots ells creiem que la nostra postura és la que porta a la veritat.

  3. El coneixement que considerem "segur" i "irrefutable" és, però, relatiu. Això s'entén perquè tota veritat exposada i afirmada està imbuïda en una època i cultura específiques, que comporta una postura subjectiva davant el món i la realitat, plena de tòpics i prejudicis, siguin conscients o no. Una cosa òbvia i veritable fa unes dècades es converteix en rotundament falsa avui. I el mateix succeeix quan analitzem diferents cultures.

L'escepticisme vindria a ser, doncs, la postura de qui considera que la veritat és esmunyedissa, esquiva, i ens porta a la confusió. Si allò que és veritat per a uns no ho és per a d'altres, no podem afirmar res amb certesa absoluta. Si tot es redueix a la mera opinió, si no es pot assolir un coneixement objectiu i vàlid universalment, la persona assenyada es lliura al silenci (aphàsia) i a la suspensió de tot judici (epoché).

Pirró defensa doncs una ètica de la impertubabilitat: com res sabem amb certesa, tot ha de ser-nos indiferent, i cap opinió ha de pertorbar el nostre ànim. Els pirrònics tenen una clara intenció moral i intenten respondre als mateixos problemes que l'estoïcisme i l'epicureisme. Es podria dir que la pretensió de Pirró és que només un escèptic pot aspirar a la felicitat en tant es pugui abstreure de les angoixes de la vida.

Atès que el fi de tota filosofia, i fonamentalment en el cas de les filosofies helenísticas, amb marcat accent pràctic, aconseguir la felicitat, l'escepticisme suggereix que l'única forma d'arribar-hi és, no per mitjà del coneixement, sinó precisament evitant, renunciat a qualsevol actitud dogmàtica. I això és així perquè només qui no té res a discutir és feliç, en no veure's implicat en l'agitació que suposen les idees i opinions en continu canvi.

L'escepticisme de Pirró és el més radical, és conseqüència dels seus viatges pel món en companyia d'Alexandre Magne en les seves expedicions a Orient, on va observar una divergència enorme entre els costums i creences dels pobles i cultures.

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.