Filosofar

Font Size

Layout

Menu Style

Cpanel

Preceptes pitagòrics.

Pitagores Escola AtenesLa comunitat pitagòrica, tenia un caràcter filosòfic, científic i religiós, i es basava en un ideari comú fonamentat en tot un cos de doctrines sobre l’ésser humà, l’ànima, la societat, el cosmos,… ideari que requeria necessàriament de l’estudi, de la reflexió filosòfica i de l’especulació matemàtica i cosmològica. Però, a més a més, l’adquisició del coneixement s’integrava en un procés d’aspiració religiosa. És a dir, l’impuls que activava la passió pel coneixement mitjançant especulacions filosòfiques i matemàtiques s’envoltava d’un ambient de misticisme i s’acompanyava de la música i de tota una simbologia matemàtica:

  • el dodecàedre com a “quintaessencia” de la cosmogonia pitagòrica,
  • la sagrada tetractys com a font i arrel de la naturalesa eterna,
  • el triangle rectangle dipositari de la incommensurabilitat,
  • el pentagrama místic emblema d’identificació dels pitagòrics i de la salut, eren els símbols que expressaven l’activitat intel•lectual i que apuntaven, a aquells que feien l’esforç de veure, cap a la “forma de vida pitagòrica”. Un estil de vida que conduïa a l’assoliment de l’harmonia interior.

Però qui va ser Pitàgores (aprox. 590aC - 487aC), el fundador d’aquesta comunitat? Va néixer a Samos... El seu nom, Pyth-agore, etimològicament significa “aquell que ha estat anunciat per la Pythia”, i és que el seu naixement ja va ser anunciat per l’oracle de Delfos al seu pare. Herodot el considera un dels homes més savis que han existit. Ciceró ens recorda que va ser el primer en considerar-se filòsof, “amant de la saviesa”. Segons Iàmblic, Tales va recomanar a Pitàgores que viatgés a Memfis, a Egipte, per estudiar amb els sacerdots.

Contemporani de Confuci a la Xina i Buda a l’Índia, També hi ha certes tradicions que expliquen que el propi Pitàgores va arribar a Babilònia i a l’Índia. Sigui com sigui, aquest “mestre universal” tal com el considera Hegel, va defensar que els éssers vius són un compost de cos i ànima, que l’ànima és immortal i és el principi de la vida. A més a més, els pitagòrics creien que l'ànima progressa a través de successives reencarnacions (Metempsicos) per tal de purificar-se, perquè la vida és un procés de purificació, una ocasió per guanyar més consciència... Com? A través de l’estudi, de la meditació i del seguiment de certes normes de vida... Algunes semblen estranyes (“escopiu sobre el retall de les vostres ungles i cabells”...), d’altres ridícules (“no mengeu faves”, “no partiu el pa”...), d’altres gratuïtes (“poseu sempre sal a la taula”...). Però les doctrines de Pitàgores van molt més enllà de distraccions per passar l’estona.

Avui ens aproparem a aquests aforismes, intentarem veure que més que sentències buides, són més aviat pensaments concentrats que ens conviden a pensar per nosaltres mateixos. Fins i tot podríem dir que poden ser un mitjà de dissuasió per distingir els autèntics deixebles dels curiosos. Tothom pot tenir un tast ni que sigui confús del sabor d’allò que s’està explicant però, a la vegada, s’espanten tots aquells que no estan disposats a acompanyar el mestre i a perdre’s pel camí.

“Escopiu sobre el retall de les vostres ungles i cabells”. Aquesta sentència de Pitàgores ens recorda que no hem de mirar enrere... Els hebreus quan volien casar-se amb una estrangera captiva de guerra li havien de tallar les ungles, els cabells i canviar el vestit simbolitzant així que renaixia a una nova condició (Deut. XVI, 12 i 13). A totes les tradicions hi ha històries de personatges que perden allò que més estimen justament per mirar enrere... No cal ara que us recordi la figura d’Orfeu, tot i que si la repasseu, descobrireu algunes coincidències curioses... Segur que també us estarà passant pel cap com l’esposa de Lot es va convertir en una columna de sal justament per girar-se a contemplar la destrucció de Sodoma i Gomorra...

Sobre la prohibició de menjar faves hi ha moltes interpretacions... Es tracta d’una abstinència literal o té un sentit simbòlic? Més aviat són les dues opcions... La prohibició de menjar faves es pot relacionar simbòlicament amb el procés de purificació física i espiritual que demanava Pitàgores als seus seguidors. Els egipcis, segons conta Herodot, sentien aversió per les faves i consideraven aquest llegum com impur. La raó d’aquesta impuresa tenia a veure amb aspectes més fisiològics que no pas amb tabús culturals. El propi Hipòcrates indica en un llibre titulat La Dieta que les faves estrenyen i causen flat. No és estrany, doncs, que els egipcis, molt curosos amb la dieta ja que consideraven que les malalties depenien del tipus d’alimentació (es purgaven, per exemple, tres vegades al mes), rebutgessin les faves com un aliment nociu per a la salut.

D’altra banda, a més d’aquest sentit literal es pot afegir un altre de simbòlic. Sembla que en les eleccions i en els judicis s’utilitzaven faves blanques o negres per emetre el sufragi. Aquest fet encaixa en el tipus de vida pitagòric. D’una banda, per la seva reticència a desenvolupar càrrecs públics donat l’abundant estat de corrupció que envolta el poder. De l’altra, perquè qui som nosaltres per poder jutjar?

Així, que la prohibició de menjar faves té tant un sentit literal com un sentit ocult reservat als iniciats. Quelcom semblant passa amb l’obligació de posar sal sempre a taula. La sal representava la justícia en tant que conservava els aliments igual que la justícia era el condiment imprescindible en les relacions humanes…

I el pa no s’havia de partir perquè la generositat no depèn de les convencions… Antigament, el pa es feia de manera que es podia dividir en quatre parts gràcies a unes línies que es traçaven a sobre quan s’amassava, per això els grecs l’anomenaven tetraglufon. Quan es presentava un pobre es partia el pa i li era donada ordinàriament una de les quatre parts o la meitat…

De prohibicions pitagòriques n’hi ha moltes… És hora però, que passem de l’antesala i mirem a veure què hi ha dintre del temple. I és que, entre els deixebles de Pitàgores, hi havia el grup dels més propers al mestre, i que s’anomenaven els Mathematikoi; i el grup d’aquells que no havien de seguir els preceptes de la secta de forma tan estricta i que es deien Akousmatikoi. Us acontentareu només amb no menjar faves, posar sal sempre que pareu taula i no partir el pa?

Materials elaborats per Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.